Els propers dies 15 i 16 d’octubre de 2022, l’Agrupació Teatral la Farsa estrenarà al Teatre Municipal de Berga el muntatge de L’Estat de setge, d’Albert Camus (1913 - 1960). La versió que en presentarà La Farsa constitueix la primera traducció i adaptació al català de la peça de l’escriptor francès, reconegut amb el Premi Nobel de Literatura el 1957, i per tant, la primera representació d’aquest text a casa nostra. De fet, en general es tracta d’una de les obres menys conegudes i més poc representades d’Albert Camus, si bé el mateix autor admeté que L’Estat de setge era el títol que identificava millor el seu pensament i la seva literatura.
Publicada i estrenada el 1948 a París, l’obra situa l’espectador en una població costanera (una Cadis mítica a la versió original, referència que La Farsa ha obviat per insistir en la universalitat del text) que viu indiferent, relativament feliç, al ritme dels cicles de la natura i sota el conformisme d’un governador profundament immobilista. Aviat, però, una epidèmia de pesta bubònica s’escampa entre els habitants i capgira l’ordre de totes les coses: en efecte, el poder de la ciutat és usurpat per la Pesta, personificació de la malaltia en forma de dictador, i la seva Secretària, encarnació de la Mort, mitjançant la qual s’imposa un nou sistema de terror. Les actituds individuals i col·lectives davant d’aquesta situació seran determinants per al destí de la ciutat, i més especialment les decisions que prenguin els dos joves protagonistes, Diego i Victòria. L’Estat de setge explora, finalment, la majoria de temes presents en la literatura camusiana: el valor de la vida humana, l’arbitrarietat de la mort, l’absurd, la culpa, la repressió, el silenci i la por; contraposats a l’abast del sacrifici individual a favor del col·lectiu, l’ambició de felicitat, la llibertat, la solidaritat, la pietat, el coratge, la revolta i l’amor.
L’obra, doncs, manté un lligam temàtic amb la coneguda novel·la que Camus havia escrit un any abans, el 1947, amb el títol de La Pesta. En aquest sentit, en el marc d’un món devastat per la Segona Guerra Mundial i traumatitzat per l’experiència del feixisme, el bacteri de la pesta pren també a L’Estat de setge el sentit metafòric dels mals propis d’una època concreta que, tanmateix, a parer de La Farsa, semblen no haver perdut actualitat. Amb aquesta al·legoria de la política, la societat i el sistema de valors d’un moment històric determinat, Camus volgué fer entendre al públic de 1948 els motius pels quals el totalitarisme havia estat possible a Europa i les claus per a combatre’l i prevenir-lo, a més d’advertir sobre l’amenaça constant d’un ressorgiment i de denunciar la persistència de la dictadura franquista a Espanya i de la repressió estalinista al bloc de l’Est.
La Farsa pretén, doncs, donar vida a aquesta tragèdia contemporània amb la convicció que la cultura és el millor vehicle per a pensar el món que ens toca viure i, per tant, per a fer-nos una mica més lliures. Un equip humà d’una trentena de persones, dirigides per Marc Pujals i Lladó, treballa des del mes de març en la proposta que veurà la llum aquest octubre al Teatre Municipal de Berga.
'L'Estat de setge' d'Albert Camús
Dissabte, 15 d'octubre, a les 22 h
Diumenge, 16 d'octubre, a les 18 h.
Teatre Municipal de Berga
Les entrades tindran un cost de 10 € per al públic adult i de 8 € per als menors de 12 anys i per als majors de 65 anys. Es podran adquirir a través de la pàgina web de l’entitat (http://lafarsa.cat) o a la taquilla del teatre una hora abans de l’espectacle.
Fitxa artística:
Títol original: L’État de siège
Autor: Albert Camus
Any de publicació: 1948
Llengua: Català
Durada: 2 h amb un pausa
Públic recomanat: jove i adult
Gènere: Drama, tragèdia
Traducció, adaptació i direcció: Marc Pujals i Lladó
Imatge i difusió: Anna E. Puig i Eric Calderer
Escenografia: Marc Olònia, Ferran Pujols, Marc Marginet, Arnau Borràs
Muntatge de so: Jordi Sensada
Disseny de llums: Albert Prats
Vestuari: Angelina Vilella i Lourdes Sensada
Sinopsi: La passada d’un misteriós cometa desperta els veïns en la nit d’una ciutat costanera. Rebut com a mal auguri pels uns, amb indiferència i escepticisme pels altres, aquest fenomen desencadena una epidèmia de pesta bubònica devastadora. Els habitants de la ciutat hauran de debatre’s entre resistir o bé sotmetre’s a la tirania de la Pesta i la seva secretària.
Repartiment: Sònia Ferrer, Guillem Royo, Laia Tor, Anna E. Puig, Josep M. Suades, Marc Pujals i Lladó, Maria Corominas, Ferran Pujols, Lourdes Sensada, Raquel Rumbo, Martí Vegas, Marc Olònia, Jan Cervera, Marc Montes, Marc Corominas, Toni López, Òscar Guijarro, Eva Corominas, Esther Armengou, Marc Marginet, Jordi Simon, Marta Robert, Marc Montes, Xavier Perera, Coaner Suades, Dani Perona, Alba de Miguel, Albert Cols i Arnau Borràs.