Menú
Avui és 8 de març, el dia en què Josep Maria de Martín i Gassó hauria fet 102 anys. Aquesta data significativa ha estat l’escollida per anunciar que la tardor de 2022, l’espai cultural de l’antic Convent de Sant Francesc de Berga acollirà una gran exposició dedicada a Josep Maria de Martín i Gassó (1920-2005). Pintor, caricaturista, i poeta, en realitat de Martín va ser un creador singular, un apassionat de la modernitat, una ànima sensible i un artista exigent. Aquesta exposició oferirà per primera vegada una mirada global a la persona, a la seva obra i al seu temps.
L’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez, ha recordat la important tasca que va fer de Martín al capdavant del Museu Comarcal de Berga. Sànchez també ha esmentat que “aquesta exposició ens ha de permetre, com a ajuntament i com a societat berguedana, valorar els artistes que ja no hi són, però també hem de ser capaços de valorar els artistes en vida i no haver d’esperar que morin per donar-los la importància que mereixen”.
La regidora de Cultura, Roser Valverde, ha destacat la rellevància de l’espai del Convent de Sant Francesc a l’hora d’acollir una proposta dedicada a la figura de Josep Maria de Martín. La regidora ha dit que “des de la ciutat continuem apostant pel convent com un espai dinàmic on la cultura té lloc i on es porten a terme diferents propostes com per exemple exposicions, xerrades, concerts o espectacles”.
L’any 2020 s’hauria celebrat el centenari del seu naixement, però la pandèmia de la Covid-19 va impedir celebrar l’efemèride. El desembre d’aquell any es va col·locar una placa d’homenatge a la casa on va viure l’artista, al número 13 de l’edifici modernista del carrer ronda de Queralt. L’Ajuntament de Berga havia previst una exposició que no es va poder portar a terme en el seu moment i que es farà finalment aquesta tardor amb la col·laboració d’Òmnium Cultural del Berguedà.
L’exposició estarà comissariada per Salvador Vinyes i Jaume Capdevila ‘KAP’, artistes berguedans que van conèixer profundament i tractar amb assiduïtat de Martín, i deixarà veure les múltiples facetes del creador i de la persona: els seus dibuixos a la premsa, el seu activisme universitari, els seus vincles amb els principals personatges de la cultura catalana de la postguerra, la seva mirada com a crític de cinema i crític d’art, la seva tasca com a director del Museu Comarcal de Berga i com a professor de dibuix, el vast llegat en el camp de la il·lustració editorial, i per descomptat, la seva obra com a caricaturista, poeta i pintor.
L’artista i ninotaire berguedà, Jaume Capdevila ‘KAP’, ha comentat que aquesta exposició “és un acte de justícia per reivindicar Josep Maria de Martín, personatge clau per a la cultura catalana i per a Berga”. Capdevila ha explicat que “de Martín va ser una de les persones que en una època grisa, trista i fosca com el franquisme, es va adonar que calia preservar la cultura catalana. A Berga va ser una tasca ingent per consolidar la tradició i el teixit cultural de la ciutat”. Capdevila s’està ocupant de recopilar els continguts que s’exposaran amb l’objectiu “d’intentar mostrar el tarannà i la complexitat del personatge, la qualitat de la seva obra, la intensitat i el valor de tot el que va fer”.
L’artista berguedà, Salvador Vinyes, serà l’encarregat de dissenyar l’exposició dedicada Josep Maria de Martín i ha assegurat que ho farà “amb seriositat, que és com era ell”. Vinyes també s’ha mostrat obert a la col·laboració de persones que vulguin dir-hi la seva.
A l’exposició s’hi podrà veure, a banda d’un tast de la seva obra gràfica i literària, documents singulars i inèdits cedits per col·leccionistes o erudits com Ramon Felipó o Quirze Grifell i familiars d’amics i contemporanis de Josep Maria de Martín, com Deseuras, Manuel Riu o Joan Ferrer. Són documents de gran interès que permetrien recomposar un personatge complex i profundament vinculat al seu temps i a la seva terra: fotografies, llibres, revistes, correspondència, esbossos, cartells i programes. I per descomptat, dibuixos i pintures.
El públic visitant no tan sols descobrirà de nou l’artista i el creador que va ser de Martín, sinó que gaudirà al reconèixer les iniciatives artístiques vinculades a la ciutat en les quals de Martín va participar: els cartells i programes de La Patum, la festa dels bolets, Els Elois, els Cristòfols o el famós calendari de la farmàcia Cosp, els llibres sobre Berga, Queralt i el Berguedà editats pel Museu Comarcal de Berga quan ell en fou director, i el seu llegat que encara perviu en el mestratge amb altres grans artistes de la ciutat: Joan Ferrer, Domènec Cosp, Mariano Bergua, Quirze Casals, Ramon Butxaca, Climent Vilella o els mateixos Salvador Vinyes i Jaume Capdevila ‘KAP’.
De Martín va esdevenir un dels personatges de referència entre la intel·lectualitat del seu temps abans de recloure’s a Berga per treballar en la recuperació del teixit cultural de la ciutat. Estudià amb Joan Perucho, Néstor Luján, Manuel Valls Gorina o Antoni Valls, amb qui va travar una profunda amistat que duraria tota la vida. Va formar part del principal grup d’intel·lectuals catalans de la postguerra amb Josep Maria Castellet, Carlos Barral, Josep Palau i Fabre, Maria Aurèlia Capmany, Ramon Rogent, Ràfols Casamada, els germans Goytisolo o el grup de Dau de Set. Íntim amic de Gabriel Ferrater, amb qui va escriure una novel·la a mitges, també va il·lustrar les obres d’Espriu, Foix o Riba publicades per Joaquim Horta.
