Menú
El 8 de març de 2020 es van complir 100 anys del naixement de Josep Maria de Martín i Gassó. L’artista berguedà va destacar com a pintor, dibuixant, poeta i escriptor, va participar activament en la vida cultural barcelonina de la immediata postguerra i en la seva obra també hi ha textos i dibuixos relacionats amb La Patum.
L’any del centenari del seu naixement, Òmnium Berguedà i l’Ajuntament de Berga han homenatjat l’artista amb un acte simbòlic i la descoberta d’una placa commemorativa instal·lada a la casa on va viure Josep Maria de Martín, situada al número 13 d’un edifici modernista del carrer ronda de Queralt. La placa ha estat dissenyada per Salvador Vinyes, que va ser alumne de l’artista berguedà, i consta de dues parts. En la primera part es pot visualitzar la signatura de Josep Maria de Martín, mentre que en la segona part hi figura la inscripció següent: “En aquesta casa hi va viure el pintor, dibuixant i escriptor Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920-2005) que amb la seva tasca artística i intel·lectual esperonà la vida cultural berguedana. Com artista, teòric i escriptor –sovint sota el pseudònim de Bernat Meix – feu aportacions de gran modernitat per a la seva època, que contribuïren notablement en el procés de renovació i obertura intel·lectual del país en els foscos anys de la postguerra. En el centenari del seu naixement, mantenim viu el seu record”.
L’acte ha comptat amb la participació de Montserrat Soler (Presidenta d’Òmnium Berguedà), Salvador Vinyes (Artista i dissenyador de la placa), Bernat Puigdollers (Historiador i crític d’art), Araceli Esquerra (Consellera de Cultura del Consell Comarcal del Berguedà), Lluís Cerarols (Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central) i Montse Venturós (Alcaldessa de Berga).
L’esdeveniment s’ha completat amb una breu conferència titulada “Josep Maria de Martín i la renovació de les arts de postguerra”, a càrrec de Bernat Puigdollers. L’historiador i crític d’art ha reivindicat la figura de Josep Maria de Martín per la repercussió que va tenir l’artista en les arts catalanes de la postguerra. Puigdollers ha destacat el moment en què de Martín va entrar en contacte amb el pintor Ramon Rogent i com es va convertir en un referent per a la resta de companys de la seva generació.
Josep Maria de Martín va dedicar la seva vida a la pintura, però també va destacar en l’àmbit de la il·lustració, la caricatura, la poesia i la novel·la. De Martín va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va compartir estudis amb l’escriptor Joan Perucho, el periodista Néstor Luján i el filòleg i crític literari Antoni Vilanova. La seva estada a la capital catalana li va permetre participar en la vida cultural de la ciutat com a dibuixant i il·lustrador juntament amb altres personatges rellevants de l’època com el poeta Gabriel Ferrater o l’editor Carles Barral. La mort del pare de Josep M. de Martín va propiciar el seu retorn a Berga i va deixar de relacionar-se amb el món cultural de Barcelona.
De Martín va realitzar una pintura d’estructura geomètrica, amb tendència a la simplificació i molt influïda pel pintor francès, Paul Cezánne, i el cubisme. Es tracta d’una característica també present en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, il·lustracions per a llibres i caricatures. Com a poeta es caracteritza per la seva ironia insòlita, impregnada de reflexió sobre la vida, d’al·lusions cultes i jocs estilístics. Va publicar quatre llibres sota el pseudònim de Bernat Meix: Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1978). Tots aquests poemaris estan recollits en un sol volum titulat El clam a l’erm (2001). De Martín també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos.
De Martín va dirigir el Museu Comarcal de Berga als anys 60 i va impulsar la publicació d’una sèrie de llibres de temàtica berguedana. L’artista va realitzar diverses portades dels programes de mà de La Patum. La festa berguedana també va protagonitzar els textos i dibuixos elaborats per de Martín en l’obra El loco retablo de la Patum (1944) i La Patum de Berga (1951), com a número de la revista Dau al Set. Als anys 70, va publicar un estudi signat conjuntament amb Manuel Sistach, La prensa periòdica bergadana 1812-1969 (1970).
L’any 2001 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Berga i se li va dedicar una exposició antològica al Museu Comarcal de Berga.
