Menú
Aquest divendres, 26 de gener, s’ha tancat la ronda de ponències al Pavelló de Suècia de Berga, en el marc de la IV Trobada de Gestors del Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.
De l’encontre, el Ministeri de Cultura se n’endú diverses conclusions que Marta Duarte i Noelia Martínez han resumit aquest migdia abans de la cloenda de l’esdeveniment.
El turisme, la massificació i l’evolució de les mostres patrimonials ha estat un dels grans blocs de la trobada. Gràcies als ponents, el Ministeri conclou que “no s’ha de separar el turista en bo i dolent, sinó que cal integrar-lo i educar-lo amb bona informació” per evitar que es desvirtuï la tradició.
Sobre la massificació, el Ministeri entén que cal buscar solucions per a cada cas i que cal assimilar que “algunes solucions poden desvirtuar la festa, però en algunes ocasions poden jugar a favor de la seguretat”. I recalquen que “l’augment del turisme no sempre marca la qualitat del patrimoni”.
Per tot plegat, el Ministeri assegura que s’endú “deures”: les comunitats portadores de patrimoni han demanat que es destinin més diners a la investigació per poder “disposar de més eines per decidir cap a on han d’anar les celebracions patrimonials”. El Ministeri ha detectat, això sí, “un compromís ferm per mantenir les tradicions” i “una por generalitzada a la transformació”, un fet que pot alimentar “el risc que la tradició pugui convertir-se en quelcom anacrònic”.
Durant la trobada, s’han pogut conèixer diversos exemples de patrimonis que cuiden molt la transmissió intergeneracional i l’ensenyament de les tradicions als infants. En aquest aspecte, els castells i La Patum han pres un paper important. I, de fet, representants de totes dues expressions han participat en l’última taula rodona de l’encontre per exposar els seus casos.
El Ministeri agafa aquests casos com a exemples de bones pràctiques. “El sentit de pertinença ajuda a mantenir viva la tradició”, han destacat Duarte i Martínez, des del Ministeri, referint-se tant als castells com a La Patum Infantil.
De fet, La Patum ha pres un paper fonamental en el debat sobre la cohesió. Sergi Montaner, de La Patum Infantil, ha destacat el múscul de la festa i la importància de la transmissió, amb 150 infants a cada Patum i més d’una seixantena de cuidadors que vetllen per l’aprenentatge de la festa per part dels més petits. S’hi ha afegit des del públic l’historiador berguedà Albert Rumbo, que dijous ja va fer una ponència sobre la festa i aquest divendres ha portat els participats a visitar les comparses. Rumbo ha assegurat que “des que existeix la Patum Infantil, la festa es transmet bé” i ha afegit que “La Patum gran mai s’havia ballat tan bé com ara”, atribuint-ho, en gran mesura, a la Infantil.
La subdirectora General de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri, María Agúndez, ha tancat el cicle de ponències anunciant la seu de la trobada de l’any vinent. Serà a Caravaca de la Cruz, a Múrcia. El municipi compta amb Los Caballos del Vino com a festa declarada Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.
Agúndez també ha destacat la implicació de l’Ajuntament de Berga en la trobada d’enguany i les activitats complementàries que s’han pogut fer, més enllà de les conferències i les taules rodones al Pavelló de Suècia. Dijous els participants van fer un taller de castells al Cine Catalunya, amb els Castellers de Berga; aquest divendres han visitat les comparses a Sant Francesc; i dissabte aniran al Museu de les Mines de Cercs i al jaciment de dinosaures de Fumanya.
