Menú
La família Cussà-Balaguer ha cedit al consistori el fons documental de l’escriptor, poeta, traductor i director teatral berguedà, Jordi Cussà Balaguer.
Aquest fons té un volum aproximat de cinc metres lineals de documentació en paper i un abast cronològic que va des del 1976 fins al 2024. El fons conté documents elaborats per Cussà, incloent-hi obres inèdites i obres editades, notes i apunts, manuscrits de novel·les, teatre, poesia, traduccions, etc. A més, també inclou el fons bibliogràfic personal de l’escriptor format per obres literàries de diversos autors.
Cessió del fons documental
La formalització de la cessió en comodat del fons documental de Jordi Cussà Balaguer s’ha fet aquest dimarts 25 de febrer, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Berga. En aquest acte han participat Jaume Cussà Balaguer i Rosa Maria Cussà Balaguer, germans i propietaris del fons documental, Ivan Sànchez Rodríguez, alcalde de Berga, i Ermínia Altarriba Gorgas, regidora de Programació Cultural.
Un cop formalitzada la signatura de la cessió, la família de l’escriptor disposarà de dos mesos per entregar tota la documentació que forma part del fons, la qual serà dipositada a l’Arxiu Comarcal del Berguedà. Posteriorment, es procedirà a classificar i catalogar la documentació i es determinarà, juntament amb la família, quina documentació es posarà a disposició del públic per a ser consultada.
Els participants en l’acte han coincidit en destacar la importància de reivindicar l’obra i la figura de l’escriptor berguedà, sobretot entre les noves generacions. Rosa Maria Cussà Balaguer ha esmentat un projecte recentment desenvolupat amb Òmnium Cultural. “La setmana passada vam fer la donació de 150 exemplars de les obres del Jordi als instituts del Berguedà. L’entitat ha facilitat aquest projecte amb l’objectiu de despertar interès en la literatura entre el jovent i fer que els nois i noies coneguin el Jordi Cussà com a autor de la seva ciutat”.
Pel que fa a l’obra, Jaume Cussà Balaguer ha esmentat la troballa d’obres inèdites després de la mort de l’escriptor. “Hem anat trobant manuscrits d’obres completes i no descartem que, algun dia, algú s’enamori d’aquestes obres i es puguin editar”. També ha apuntat la possibilitat d’impulsar l’autor internacionalment, gràcies al grup editorial que editava les seves obres en anglès i que ara ha estat adquirit per un gran grup editorial d’Estats Units.
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez Rodriguez, ha assegurat que avui era un dia important per a la ciutat. “Jordi Cussà és un dels escriptors contemporanis més importants del país. Possiblement, al final de la seva vida va començar a destacar-se la seva figura, però malauradament, durant molts anys no va ser així”. Per això, l’alcalde ha emplaçat la família i el consistori a treballar conjuntament per aconseguir que l’escriptor sigui reconegut amb la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi.
Ermína Altarriba Gorgas, regidora de Programació Cultural també ha reivindicat Cussà com “una figura transcendental de la literatura catalana i una peça cabdal en l’àmbit cultural de la nostra ciutat”. La regidora ha comentat la important tasca que suposarà poder articular tota la documentació que forma part del seu llegat per tal que pugui ser consultada per la ciutadania.
Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961-2021) va deixar per a la posteritat una intensa trajectòria, no només com a autor de novel·les, sinó també com a poeta, traductor i director teatral. La producció literària de Cussà inclou les obres següents: Cavalls salvatges, La serp (2001), SensAles (2003), L’alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005); Clara i les ombres (2007), Contes d’onada i de tornada (2009), El noi de Sarajevo (2009); A reveure, Espanya (2010), Contes del bé i del mal (2012), Fígols 1932. La Revolta (2013), Formentera lady (2015), El trobador Cuadeferro (2016), El cíclop (2017) i El primer emperador i la reina Lluna (2020). I les obres editades pòstumament: la novel·la gràfica de Cavalls salvatges (2021), Les muses (2022) i A tres de quatre (2023).
A aquest llistat també cal afegir l’edició revisada de Cavalls salvatges, les versions de la novel·la traduïdes al castellà i l’anglès, així com la novel·la gràfica creada a quatre mans pel desaparegut Jordi Cussà i el dibuixant Jaume Capdevila Kap. També s’ha publicat un versió recent de La serp i cal esmentar la traducció al castellà de Formentera lady i la versió italiana d’El noi de Sarajevo.
D’altra banda, també cal destacar la seva faceta com a traductor, ja que va traduir al català autors com Chuck Palahniuk, Truman Capote o John Boyne, entre d’altres. A més, va ser un dels fundadors de la companyia Anònim Teatre i l'any 2012, Jordi Cussà Balaguer va rebre el Premi Ciutat de Berga.
