Menú
El 25 de novembre farà 14 anys de la proclamació de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’efemèride rememora el moment en què un jurat internacional reunit a París va fer pública la llista de formes d’expressió cultural que havien rebut aquest reconeixement entre les quals hi figurava la festa berguedana. Per celebrar l’aniversari, l’Ajuntament de Berga i el Patronat de La Patum han organitzat un acte per retre homenatge a persones vinculades a la festa.
L’esdeveniment conduït per la col·laboradora de Televisió del Berguedà, Alba Martínez, es portarà a terme el divendres, 22 de novembre, a les 8 de la tarda a la Sala Casino.
La regidora de Patum, Roser Valverde, ha explicat que amb aquest acte “no només es busca commemorar la proclamació de La Patum com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, sinó que també es vol reconèixer la tasca patumaire com a tradició que s’arrela amb força”. Valverde ha destacat que es vol fer èmfasi en què “La Patum és un fet ampli i extens i hi ha moltes maneres de viure-la, de fer-la nostra i d’estimar-la. I aquest és un dels principals valors que van fer que la UNESCO apostés per La Patum”.
L’acte consistirà en la projecció d’una nova edició de l’audiovisual ‘Vides de Patum’ enregistrat per Produccions MC. Es tracta d’un projecte iniciat l’any 2016 que recull el testimoni en format d’entrevista de diverses persones que han estat vinculades a la festa per tal de deixar constància de l’evolució de La Patum a través de les seves experiències. Per ‘Vides de Patum’ hi han passat Adelina i Rosa Maria Camprubí, perruqueres de la comparseria patumaire; Jordi Camps, artesà de la fusta que va portar a terme la restauració de la comparseria, va construir quatre Maces noves l’any 1972 i també va ser guitaire de la Guita Grossa i vestidor de Plens; Gregori Capdevila ‘Mixu’, cap de colla de la Guita Grossa durant diversos anys; Josep Carreras, regidor de Cultura del primer govern democràtic de l’Ajuntament de Berga després del franquisme; Isabel Cardona, membre del grup de dones que va realitzar un salt de Maces íntegrament femení i en secret l’any 1960 i Josep Freixa Nyaco, vestidor de Plens durant una cinquantena d’anys que també va formar part de les comparses de la Guita Xica i els Nans Nous.
En aquesta ocasió, l’audiovisual estarà protagonitzat per Angelina Vilella i Josep Collado. D’una banda, Angelina Vilella va realitzar les tasques de restauració de la comparseria de La Patum durant quinze anys (1987-2003) i farà referència a les dificultats que comportava la restauració de les peces patumaires, el paper de la dona en la festa o l’ús i les funcions que tenia l’actual Casa de La Patum, etc. D’altra banda, Josep Collado va formar part de la comparsa dels Gegants i l’Àliga durant dos anys i el 1952 es va convertir en el cap de colla de l’Àliga després que ambdues comparses decidissin separar-se. Collado va ser ballador de l'Àliga durant vint-i-cinc anys i en el vídeo recordarà l’època en què no resultava senzill trobar persones per “fer Patum” i els moments en què la festa va celebrar-se fora de la ciutat, entre d’altres.
L’esdeveniment es clourà amb l’actuació musical de l’entitat vocal berguedana, Da Capo, dirigida per Rosa Rodríguez. Es tracta d’una formació integrada per setze cantaires de veus mixtes que interpretarà tres peces musicals: l’Ave Verum de la Missa Patumaire, Gute Nacht de Franz Schubert i la cançó popular catalana El rossinyol.
